Gnulinux ara i fa 6 anys.

Fara uns 5 anys que estic en el món, en particular de GNU/Linux, i en general del programari lliure. I durant aquests 5 anys no es que gnulinux fagi passos gegants, però si que no he vist que fagi passes endarrere.

L'altre dia vaig recuperar la meva primera distro Mandrake 10 i em vaig decidir a instal·lar-la en una maquina virtual,Per reviure vells moments i per comparar amb l'actual situació de la meva actual distro Ubuntu 8.04. Val a dir que són distribucions de diferent època i diferent empresa, i comparar-les no explica ni la situació actual ni l'anterior, però ens pot donar una visió de les millores des de fa 5 anys.

Instal·lació

Començant l'instal·lació ja es pot veure que mandrake té instal·lador gràfic, cosa que els distros basades en debian no van implementar fins fa poc temps. I podem veure que el català ja estava per defecte a l'instal·lació. Cosa impensable en altres sistemes operatius, fins i tot avui dia. Com sempre a la gran tasca que fan voluntaris per traduir programari.

Un dels passos més difícils a l'hora d'instal·lar un sistema operatiu, pot ser el moment de particionar i assignar les particions. El particionador no ha canviat molt. Les actuals distros encara requereixen aprendre a saber que existeix un /home i una arrel ( / ) i com combinar-ho per tenir les particions correctes ( hi han formés més senzilles, però et creen tot el sistema en una sola partició ). La idea que em ve al cap, és usar la senzillesa de LVM que et permet anar redimensionant les teves particions segons les teves necessitats. Quan arribes a les particions tries l'espai que vols usar pel teu sistema, i ell ja s'encarrega d'anar redimensionant. Sense perdre l'opció de tenir el /home separat per exemple. Però per portar-ho a terme cal crear un programa que controli el LVM i actuí per nosaltres.

Un cop iniciat em trobo amb el mateix problema si no recordo malament. El ratolí no funciona, cosa que en aquella època vaig remenar consola i ho vaig solucionar. Aquest cop només anant al centre de control -> Maquinari -> Ratolí, i provar algun altre ratolí ja ha funcionat. Juntament amb la impressora i l'escaner, van ser perifèrics que no vaig aconseguir fer anar. Actualment l'escaner és l'únic que es resisteix. En aquest aspecte em millorat bastant, en la detecció de maquinari.

Com gestor d'arrancada podem trobar LILO pare de l'actual grub.

 Escriptoris

KDE

Dels dos escriptoris més usats, KDE és el qui ha fet un gran canvi visualment, de la versió 3.2 a les llibreries QT4 amb KDE 4 actualment, es nota una millora d'aspecte i d'agilitat. Gnome conserva cert aspecte, ja que la versió actual és la 2.22 i a mandrake podem trobar la 2.02, també conserva la seva distribució de l'escriptori que el fa simple.

Aplicacions

De les aplicacions que podem trobar per defecte, la més curiosa és que Firefox no existeix ni com a navegador predeterminat ni instal·lat per defecte. Com a navegadors, podem trobar mozilla 1.6 pare de firefox,  i el navegador konqueror, també actual de KDE. Firefox en aquella època naixia com un navegador àgil i ràpid.

Una de les coses que s'ha millorat, es en el tema dels repositoris. En aquella època Debian ja anava avançada amb el tema dels repositoris, els portava per defecte, i les distros anaven incorporant poc a poc. A mandrake existia urpmi, però només estaven activats els de les actualitzacions. Per poder activar s'havien de editar arxius i aplicar comandes, i tot i així no estaven gaire poblats de programes. Recordo que em va costar molt instal·lar amsn. Primer cercar el tipus de paquet per mandrake ( RPM ) i després resolent de dependència a dependència.

Dels programes que uso més, konqueror, gaim ( antic pidgin ), Openoffice a la seva versió 1.1 són els únics que estan instal·lats. Pot donar a sinònim que aquests anys hem millorat molt en noves incorporacions de programari. En el meu cas Thunderbird, amarok, Lifearea, inkscape, Miro, amule, wengophone, Virtualbox, filezilla, o geany no existien o no estaven per defecte.

Un altre programa que no em m'esperava trobar es Kdenlive. Un editor de vídeo que pensava que s'havia creat més actualment.

La meva intenció era cercar uns repositoris de mandrake 10 configurar-los i provar altres programes existents en aquella època. Sense èxit, com ja be suposava, veig dificil trobar repositoris de una distro de fa 6 anys.

Tinc la sensació estem construint uns fonaments i una base perfectes, que el dia de demà fa que podem fer servir les coses velles amb les noves, les comandes de tota la vida, amb els nous entorns cada cop més fàcils. Que el codi es regenera per arribar a la perfecció, per poder donar el millor, i que cap d'aquestes eines no queda obsoleta amb els anys.